dimarts, 22 d’agost de 2017

Arròs cremós de coco i gambes a Quins fogons


Bon dia de nou! Aquesta setmana passada, al programa Quins fogons us hem explicat com fer un arròs estil risotto. Hi hem volgut afegir un punt exòtic, per això l'hem fet amb llet de coco i gambes i l'hem servit dins d'una closca de coco. No us ho perdeu! Aquí teniu el vídeo de Youtube, que també trobareu al nostre facebook.



diumenge, 13 d’agost de 2017

Ceviche de bacallà





De ceviches n'hi ha molts, en versions diferents, fets amb peixos o mariscs, sobretot, i més originals o menys. En tot cas, el ceviche que avui us proposo és una versió més, i més sui generis - ho reconec - del ceviche més clàssic, on s'utilitza el cilantre fresc. En el meu cas, veureu que l'he substituït per ceviche en gra, i hi he afegit pebre de Jamaica, la nova adquisició en espècie que hem fet a casa. D'altra banda, el peix que aquí será protagonista és el bacallà, poc comú en els ceviches. Espero que us agradi.

Ingredients:
Bacallà
2 llimes
1 llimona
bitxo
ceba de figueres
sal
pebre de jamaica
blat de moro gegant torrat
cilantre en gra




El que fem primer és tallar el bacallà a trossos, procurant no deixar-hi cap espina. Seguidament, escorrem la llimona i les llimes i les incorporem en un bol amb el peix. El deixem macerar durant una mitja hora a la nevera.



A continuació, tallem la ceba en juliana ben fina, l'afegim al peix, i també hi incorporem el cilantre en gra, el pebre de jamaica i també el bitxo sec (jo he fet servir caiena). Ho afegim al peix macerat i remenem. Rectifiquem de sal, tenint en compte que el peix és bacallà i ja acostuma a anar fort de sal. 

Ja pràcticament ho tenim a punt.


Ho reservem  altre cop a la nevera perquè sigui ben fresc i el servim, acompanyat del tradicional i comú blat de moro gros que s'utilitza al Perú. Si en trobeu de gran molt millor, s'assembla més al que ells fan servir. I n'hi ha en dues textures, cruixent i dolç. No us espereu massa, el ceviche és bo menjat al moment! I gaudiu del que s'anomena "leche de tigre", que no és altra cosa que el conjunt que resulta dels sucs que deixen anar tots aquests ingredients que hi hem posat, un cop han macerat. Podeu servir-ho com entrant o com a plat principal. Bon profit!


Altres ceviches del blog: Ceviche de llobarro

dimarts, 8 d’agost de 2017

Calamarsets amb ceba

 Els calamarsets poden ser, sovint, una bona entrada d'àpat, o bé un segon lleuger per aquests sopars d'estiu a la fresca. A casa, ens agrada fer-ne, de tan en tan. Són entretinguts de preparar, no us enganyaré, però no pas difícils de preparar. Cal vigilar que siguin ben frescos, que els comprem a un lloc de confiança, i que si tenim temps, els netegem nosaltres mateixos a casa, de manera que se'ns conservin més bé fins al moment de cuinar-los. 

Aquest cop, els he preparat amb ceba i un bon sofregit, d'aquests que s'allarguen més d'una hora, heus aquí el secret que, a poc a poc, he anat aplicant a la cuina, cada cop més, ja que el Manel n'és ben fidel, d'aquests sofregits llargs. 

Ingredients:
Calamarsets petits - mitjans
6 tomàquets de penjar
2 cebes
pebre negre
sal i pebre

Com he dit, un dels secrets d'aquest plat és el sofregit llarg. L'altre, el moment de tallar ben petita la ceba, ratllar ben ratllat el tomàquet, i netejar ben netejats els calamarsets. Aquí unes imatges - resum.





Primer, sofregim molt bé la ceba amb una mica d'oli i sal. Quan ja sigui rosseta, hi afegim el tomàquet ratllat. No abans, ja que sinó segurament la ceba se'ns bulliria per culpa del suc del tomàquet i no ens faria aquest caramelitzat que tan bé hi queda, al sofregit. Tornem a coure força estona el tomàquet amb la ceba, fins que agafin un color daurat fosquet.


Hi piquem una mica de pebre negre, i hi afegim els calamarsets ja nets i trossejats. Abaixem el foc i tapem la cassola, i coem ben bé mitja hora fins que tots els gustos s'hagin barrejat. Apaguem el foc i ja tenim els calamarsets a punt per menjar. Els podem acompanyar d'un arròs blanc, ja que podrem barrejar-hi la salsa del sofregit perquè agafi gust. O bé menjar els calamars sols, al costat d'una bona llesca de pa per sucar sense parar! Bon profit.



 


 

dimarts, 1 d’agost de 2017

Costelles de porc amb vi blanc i llima

Ja fa unes setmanes que vaig veure una recepta que em va cridar l'atenció a la revista Cuina. Ens presentaven unes costelletes de porc rostides amb vi blanc i llima. Vaig quedar-me amb la idea, pensant que seria una bona recepta per gaudir-la aquest estiu, ja que el gust fresc de la llima compensaria l'escalfor de la carn, cuita al forn, i acompanyada amb tota mena d'herbes i espècies. El que no vaig considerar tan viable va ser trobar fàcilment, al mes d'agost i a Castellar, l'herba llimona que s'indicava als ingredients. TAmpoc no tenia a mà la citronela, així que per fer la recepta que us explico he optat per modificar tot d'ingredients per d'altres que tenia a casa i que també m'han anat prou bé per fer la maceració. 


L'ingredient principal d'aquesta recepta són les costelletes. No us explicaré com m'ha costat de trobar-ne! I no perquè sigui una menja gens estranya, sinó que suposo que per mala sort, cada cop que se'm ficava al cap que aquell dia faria la recepta no trobava costelles ni a la carnisseria ni al súper, tret de les que ja venen macerades i que, com podeu suposar, no m'interessaven pas, en aquest cas. 

Aquesta setmana les he trobat i és per això que aprofito ara per publicar la recepta. Tallem les costelletes a trossos, seguint els ossos i deixant la carn al voltant. A continuació, preparem la maceració: 

Ingredients:
1/2 l. de vi blanc sec
1/2 got d'oli d'oliva
1 l. d'aigua
Julivert
Farigola llimonera
1 llima
1 ceba grossa
2 grans d'all
coriandre en gra
pebre negre en gra
pebre rosa en gra
1 c. de sal i 1 c. de sucre

Posem a bullir els ingredients de la maceració. Quan el líquid arrenqui el bull, hi tirem les costelles, tapem i coem a foc mig durant uns 40 minuts. 


Un cop passat aquest temps, escorrem les costelles i les deixem refredar a temperatura ambient. A continuació, preparem un bol amb quètxup, si el podeu fer casolà, molt millor, i pintem les costelles, que anirem disposant en una safata de forn, sobre un paper sulfuritzat. Aquí, com ja és habitual, vaig comptar amb la inestimable col·laboració de la petita Arlet! Que pintant pintant va descobrir el gust del quètxup, ha ha ha. Un cop les costelles estan pintades, les coem al forn a 200 º C durant 20 minuts. Quan les traiem del forn, hi ratllem pell de llima per sobre.


Un cop fets aquests passos, ja les tenim a punt! Us recomano menjar-les ben calentones, són cruixents i sucoses alhora. Exquisides! 






diumenge, 30 de juliol de 2017

Pa enrotllat de botifarra, al Quins fogons

Bon dia, seguidors i seguidores de Quins fogons! Aquesta setmana, us hem presentat un pa enrotllat farcit de  botifarra i all i julivert, a més d'una mica de formatge ratllat.A més de quedar boníssim, és ideal per emportar, perquè el farcit no us caurà a terra, proveu-ho! Si aneu a la platja, o a la muntanya, o allà que sigueu durant aquestes vacances, us anirà de fàbula! Us deixo amb el vídeo. Que vagi de gust!



dimarts, 25 de juliol de 2017

Croquetes amb arrebossat cruixent

 A casa ens agraden les croquetes. De casa i de fora de casa, si estan ben fetes, és clar. Gustoses, sense que la beixamel emmascari, i cruixents, calentes o mig fredes, i especiades, si pot ser. Sovint, quan hem menjat pollastre a l'ast de diumenge, ens n'ha sobrat i, l'endemà, o el Manel o jo hem fet croquetes per aprofitar-lo. Quan l'hem comprat ben empebrat, això s'ha notat al gust de les croquetes, i ens hi agrada. Però aquest cop no era amb pebre, però si que gustós, el pollastre. I hem aprofitat que ens va sobrar ben bé un pit i mig per a fer aquestes croquetes que us explico, i que tenen la característica d'haver estat arrebossades amb cereals de blat de moro, que han fet que fossin ben cruixents (similar al panko japonès que s'ha posat tan de moda).

Ingredients:
Pollastre a l'ast
Pastanaga
Ceba
Pebre negre i sal
Farina i llet
Per l'arrebossat: farina, ou batut i flocs de blat de moro torrat


El que heu de fer es tallar a la concassé la cebai la pastanaga i saltejar-la amb sal i pebre fins que siguin rosses. A continuació, esmicolem el pollastre i l'afegim a les verdures. Seguim remenant.


Ara, hi empolsinem una mica de farina per sobre (no gaire, perquè ja veureu que el mateix pollastre esn espesseix suficientment la farsa). Acompanyem la farina amb una mica de llet, fent una falsa beixamel, i remenem bé tots els ingredients. Triturem una mica amb la batedora perquè a la croqueta no s'hi trobin trossos grossos, i deixem reposar la massa en un bol mig o un dia sencer, a la nevera, i tapada amb un film. 


Un cop reposada la massa, farem la forma de les croquetes i les arrebossarem. Primer, amb farina, despreés, amb ou, finalment, amb flocs de blat de moro esmicolats. I coem les croquetes amb oli abundant i molt calent. I ja ho tenim a punt! Podeu acompanyar les croquetes amb unes verduretes a la planxa, com he fet jo. Què me'n dieu?






dimarts, 18 de juliol de 2017

Coca de verdures i salsitxes

Deixa'm discrepar de qui diu que no sap cuinar, que no s'hi entén, amb els fogons. A vegades, si hi posem una mica d'il·lusió, imaginació i paciència, podem aconseguir plats ben bons i vistosos. Per un sopar informal, en aquest cas, he elaborat aquesta coca de verdures (tipus pisto) amb botifarra. A partir de la massa que us explicaré, vosaltres mateixos hi podrieu fer les variants que volguessiu. Per exemple, en comptes de verdures posar-hi salsa de tomàquet i xampinyons, o fer-la tipus margarita, amb formatge, o bé posar-hi pernil dolç, o bé sardines a sobre, o bé... una infinitat de possibilitats que segur que  segur que us podreu fer a mida! Aquesta que us presento avui m'ha servit per acompanyar la resta de coses que hem portat amb els companys de feina en un sopar informal i molt divertit a la terrasseta de la Ràdio que ens ha servit per saludar les vacances!!

Ingredients:
Una làmina de pasta de full
1 albergínia
1/2 pebrot verd
1/2 pebrot vermell
1 ceba
3- 4 salsitxes 

El secret d'aquesta recepta és, sense dubte, l'elaboració de la masas. Es tracta d'una làmina de pasta de full que no hem deixat que s'inflés amb la cocció. Això ho podeu aconseguir fàcilment, col·locant la làmina sobre la safata del forn i aixafant-la, a sobre, amb una planxa gruixuda i pesant. La deixeu coure a 180ºC durant 40 minuts i ja la tindreu rosseta i cruixent! I ben fina! Heus aquí la coca. 




Ara, un cop la coca és cuita, iniciem el sofregit. Tallem a la concassé la verdureta. La sofregim, salant-la al gust. Ben bé, hi estarem una mitja hora o tres quarts. A continuació, apaguem el foc i farcim la coca, col·locant uniformement les verduretes cuites. I, finalment, coem unes salsitxes. Les podeu substituir per anxoves, sardines, etc... es tracta d'afegir una mica de proteïna a la coca. Tot i que la podeu menjar vegetal, si ho preferiu. I ja ho tenim! 







dilluns, 17 de juliol de 2017

Gaspatxo amb síndria

Aquesta setmana, al programa Quins fogons us hem proposat un gaspatxo molt refrescant per fer passar la calor d'aquests dies.


No us perdeu el vídeo! Us ho expliquem tot, perquè no tingueu excusa!







dilluns, 10 de juliol de 2017

Arròs amb pollastre i alls tendres


Al programa Quins fogons no ens estem de res i aquesta setmana us hem proposat un arrosset deliciós que agradarà a petits i grans! Sense massa complicacions d'ingredients però amb un resultat i gust espectaculars. El secret? Un bon sofregit, fet lentament durant dues hores, i uns bons productes de mercat: pollastre i verduretes fresques. I un bon brou d'au, és clar! I ho rematem amb uns bitxos que piquen, per si voleu afegir-hi "xispa"! Voleu gaudir-ne? No us perdeu el vídeo on us ho expliquem tot, tot i tot!



dilluns, 3 de juliol de 2017

Fideus a la cassola amb costella


De tant en tant, a casa, fem fideus. Els tradicionals, els que s'acompanyen de costella i, sovint, també de salsitxa. Normalment, el Manel és qui fa els fideus. Sense dir-nos-ho directament, hem anat adoptant uns rols a casa, i en la qüestió del menjar també. Abans, quan fa anys era soltera, m'agradava fer-me segons quins plats que, ara, són cosa del Manel. Especialment, els arrossos, ja que ell hi té la mà trencada.

Aquesta setmana, però, tenia ganes de fer fideus. Perquè a més de bons, són pràctics per posar a la carmanyola de la feina per dinar de tàper. També se'n poden fer força, com va ser el meu cas, i així ja en surt un plat per la petita de casa i la seva iaia. Bé, d'aquesta manera és com els vaig fer jo. Segurament, de receptes en trobarem tantes com cases hi ha!

Ingredients:
Fideus
Costella de porc
Pebrot verd i vermell
ceba de figueres
Tomàquet de penjar
brou d'au
herbes de provença


La preparació, tot i no tenir cap secret, requereix d'un sofregit llarg i reposat. Així m'ho ha ensenyat el Manel i així n'hi après. Comencem per la ceba, tallada petita, i el pebrot verd i vermell, deixem que s'enrosseixi tot fins que tingui color caramel. Trigarem uns tres quarts d'hora. En aquest moment, afegim el tomàquet ratllat. I remenem 10 minuts més. Ara, incorporem la carn, salpebrada. I remenem bé, volta i volta.




Hi afegim els fideus. Compteu uns 80 grams per persona. I quan els haguem enrossit una mica amb el sofregit, hi afegim el brou, ben calent. Deixem que faci xup-xup durant uns 18 minuts, a foc mig, i amb la tapa posada.



Reservem i deixem refredar una mica. Ho decorem amb una branqueta de romaní, abans de servir.






LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...