dimecres 19 de juny de 2013

Sandvitx de xocolata desfeta, pinya a la planxa i kikos


Aquesta és la meva proposta a Memòries d'una cuinera del mes de juny, on el protagonista del repte és el sandvitx. No sóc gaire de pa de motlle, jo, prefereixo el pa amb crosta gruixuda i cruixent. Potser per això vaig entomar el repte amb cert escepticisme...  Fins que vaig recordar que, de petita, sí que hi havia un sanvitx que m'entusiasmava, el de xocolata que ens feia la mare! Fred o torradet, era una llepolia pel meu germà i per mi mateixa. 

Com que la fruita també ha estat sempre una de les meves debilitats, vaig pensar que  hi quedaria la mar de bé, combinada amb la xocolata. A més d'això, la combinació amb els kikos (el punt salat), que ja he tastat diverses vegades combinada amb la pinya i la xoco, en forma de piruleta (ho podeu veure aquí)  ho vaig tenir claríssim, ja tenia rumiat el meu sandvits! L'altre dia el vaig posar en pràctica. I així ha quedat!

Ingredients: 
Pinya
Xocolata desfeta
pa bimbo
kikos trinxats


Comencem desfent la xocolata. Jo n'he fet servir una de fondant i negra, barrejada amb una mica de llet. També pelem i laminem la pinya, com si volguéssim fer un carpaccio. I trinxem els kikos amb la tourmix.


Posem a coure la pinya en una paella ben roent. I la deixem 2-3 minuts per cada costat. Després, la traiem del foc i la deixem refredar.


Mentrestant, hem començat a untar una de les llesques de pa amb la xocolata que ja hem desfet.


A sobre, hi posem la pinya laminada i ja cuita. I, finalment, hi empolsem els kikos trinxats.


I ja el tenim a punt! Si voleu, també podeu passar-lo per la planxa, un cop ja acabat, perquè de fora el pa també quedi torradet. Però jo, què voleu que us digui, el prefereixo fred, amb la caloreta... Bon profit!




Memòries d'una cuinera










dimarts 18 de juny de 2013

Broqueta de pollastre, porro i albercoc amb salsa de iogurt i cogombrets


Divendres passat vaig assistir, juntament amb altres companys bloguers, a una altra de les classes d'en Pep Nogué al Bon Preu. Aquest cop, la cosa anava de receptes dietètiques. És a dir, poques salses i poques calories. Una de les receptes que va proposar va ser una broqueta de pollastre amb porro, que acompanyava amb una salsa lleugera de iogurt i un bròquil.

Tot i que ja us adjuntaré al final les receptes que en Pep ens va explicar, primer us vull ensenyar la versió que vaig fer-ne l'endemà per sopar. Ara que ja fa més calor els sopars fresquets venen més de gust, no? 
Seguint la idea de broqueta del Pep, aquesta broqueta acaba essent un xic diferent de la que vam fer al taller. Sobretot, perquè porta albercoc! Ara que n'és el temps, ho hem d'aprofitar. No només per menjar-nos la fruita com a postres, podem treure'n profit a la cuina salada. Si encara no l'heu fet mai cuit us hi animo, perquè queda molt gustós!

Ingredients:
1 pit de pollastre
2-3 albercocs madurets
1 porro
Broquetes de fusta o metàl·liques
Pebre i sal

Per la salsa:
1 iogurt
El suc de 1/2 llimona
1 pessic de sal
cogombrets en conserva
1/2 all cru (opcional, per la salsa)


El primer que heu de fer és tallar el pollastre, el porro i els albercocs a trossos de, més o menys, la mateixa mida.




A continuació, enfileu aquests ingredients en una broqueta, alternant-los.


I quan ja teniu totes les broquetes enfilades, les salpebreu


A continuació, preparem la salsa, tallant els cogombrets a talls ben petits, i barrejant-lo amb el iogurt, el suc de llimona i la sal.



Ja quasi ho tenim a punt. Només ens queda coure les broquetes a la planxa, a foc fort, donant-los la volta de tant en tant perquè el pollastre segelli i l'albercoc i el porro s'enrosseixin. I ja està! Servirem les broquetes acompanyades per la salsa de iogurt, que amb el toc de llimona, trobo que hi va quedar molt bé, amb el pollastre.




..............................

I ara... el que us havia promès, les receptes del Pep Nogué: cuina dietètica, tal i com ell les va titular:

Tataki de tonyina amb salsa de tomàquet  i maduixots

Tartar de fruites amb llima i menta

'Bocadito' de pollastre amb salsa i cogombre











diumenge 16 de juny de 2013

Espirals de brioix farcits de melmelada de pastanaga



No fa pas gaire, us vaig parlar de la Melmelada de pastanaga, que a més de ser boníssima redueix molt poc en coure's, i per tant, amb una quantitat moderada us en sortiran prou pots de conserva. Molt recomenable, vaja, perquè no és gens difícil. 

D'altra banda, tampoc no fa pas gaire us vaig dir que em van regalar el llibre 'Brioixeria' de Xavier Barriga. I, de moment, ja he posat en pràctica dues receptes, a més de la que us presento avui, la dels espirals. Les receptes ja fetes són: Papallones de pasta de full i Napolitanes. Sobretot, les papallones han estat un èxit. Em consta que diverses blogueres i no blogueres també s'han animat a fer-les arran de al publicació al Tapa't. 

Avui... arriba la tercera recepta!!! Aviso que són unes pastes molt llamineres, no podreu evitar la queixalada! Això sí, se m'han torrat un pèl massa perquè quan eren al forn jo estava mirant La Riera... en fi, la tele, que no és mai una bona amiga a la cuina!! ha ha. Som-hi:

Ingredients per 7 espirals (a la recepta del Xavier Barriga les quantitats són per 14 espirals):
250 g de farina de força
5 g de sal
50 g de sucre
2 ous
50 g de mantega
60-70 ml d'aigua
25 g de llevat fresc
1/2 ratlladura de llimona
1/2 ratlladura de taronja
1/2 c. de canyella en pols
Melmelada de pastanaga per farcir (el Xavier Barriga ha farcit amb cabell d'àngel)
1 ou per pintar


Pastem tots els ingredients, excepte la melmelada. És bo recordar que se us pastarà millor si la mantega l'afegiu a mig pastar i el llevat no l'incorporeu fins al final de l'amassat. 





Ho deixem reposar 1/2 hora a temperatura ambient, tapat amb un drap, perquè dobli el seu volum, i després ho dividirem en 7 porcions, que posarem a la nevera durant 30 minuts.


Passat aquest temps, traurem les boles de la nevera i les començarem a estirar amb un corró, donant-los forma ovalada.


Quan ja estigui estirada, posarem el farcit en un dels extrems, així: 


Cargolem la massa fins a la meitat, fent que el farcit quedi enrotllat:


Retallem els marges de la massa per donar-li forma rectangular i tallem la resta de massa com si fossin unes serpentines, així:


Acabem de donar la volta perquè ens quedi la massa en forma de canut.


I ho pintem amb ou i sucre:


Ho deixem reposar una mica més perquè llevi altre cop i ho enfonem a 200 ºC i, atenció, només durant 8 minuts! Si us passeu es torren de seguida, com m'ha passat a mi..., he he. Que de bones, ho són igual, però ja no queden tan lluents. Passat aquest temps, hi podeu empolsar una mica de sucre glaç per a decorar. Què, us animeu? 
























divendres 14 de juny de 2013

Per desengreixar...

És divendres i, què coi, ens convé riure una mica, no? Aquí us deixo un recull d'acudits que, d'una manera o altra, tenen a veure amb això que ens agrada tant i que n'hi diuen Gastronomia.

Bon cap de setmana!


"Què li diu un ganivet a una gelatina?
-No tremolis, covarda!"




"Van dues olives pel carrer i una cau, i l’altra li pregunta:
-estàs bé?
-Crec que m’he trencat un os...
-calla! Però si ets d’anxova!"




"Hi havia un cuiner tan lleig, tan lleig, tan lleig... que feia plorar les cebes."



"Un home histèric crida al cambrer del restaurant:
Cambrer, cambrer, a la sopa hi ha un cabell!

El cambrer respon:
És cabell d àngel.
¿D' àngel?
Sí senyor, d'Àngel, el cuiner"


       En un restaurant, una senyora i  un senyor estan fent un sopar romàntic.
La senyora, molt parada, li comenta:
- Que romàntic és vostè, és la sisena vegada que em besa la mà des que ens hem assegut a la taula.

- Li seré sincer, senyoreta. El cambrer se ha descuidat donar-me el tovalló.




- Cambrer, a aquesta llagosta li falten les pinces!
- Les deu haver perdut en alguna lluita amb les altres...

- Doncs porti'm la que ha guanyat!




      - Cambrer, cambrer, què és això que hi ha al menú?
- Això es menjar.
- Quin fàstic. I cada quant netegeu les cartes?




En un bar, un client entra i demana un tallat.  El cambrer li serveix una copa de conyac
- Li he demanat un tallat, no una copa de conyac
- Senyor aquí servim a “lo boig”.
El client es beu el conyac de mala manera.  Per pagar s'arrenca un botó de la camisa, el deixa sobre la barra i marxa.



Un peix li diu a un altre:
- Qué hace tu padre?
- Nada.



Un home està dinant a un restaurant. Un cambrer li serveix la sopa i li pregunta: 
- Senyor, no es menja la sopa? 

- És que està freda. 
- I com ho sap? 
- Doncs perquè la mosca està tremolant. 



NO DEIXEM DE RIURE QUE ÉS GRATIS! 





LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...