dimecres, 21 de setembre de 2016

Coca de poma i xocolates (blanca i negra)

 Avui us presento una coca ben fàcil de presentar i prou gustosa. Aquesta proposta té un motiu, i és que des d'aquest any, la nostra filla ja menja sola a l'escola. M'explico, durant tot l'any passat, l'Arlet esmorzava a la llar d'infants però les mestres li preparaven l'esmorzar de papilles. Enguany, però, això ha canviat. Ara ja sap menjar tota sola, i això d'estimular l'autonomia és una cosa que no ve sola, sinó que s'ha d'acompanyar a tot arreu, tan a casa com a l'escola. Per sort, tenim una nena molt gurmet i mai hem hagut de patir perquè mengés, i força, de tot el que s'ha posat a taula. Així que tampoc no ha estat cap problema per ella, i de retruc per nosaltres, preparar-li esmorzars sòlids i més consistents, com un entrepà, uns trossos de fruita, un pastisset o una coca com la d'avui, que ens han xivat al cole, li ha agradat tan que no n'ha deixat gens. I, és clar, per no ser menys, a casa també n'hem menjat la Lara, el Manel i jo mateixa. Esmorzar per a tothom!

Ingredients
1 làmina de pasta de full
Xocolata negra fondant
Xocolata blanca fondant
poma
sucre morè
 Canyella en pols


Els que fem primer és treure el corde les pomes, pelar-la i laminar-la. Seguim, punxant la làmina de pasta de full amb una forquilla. Seguidament, posem a fondre la xocolata negra fondant al microones (la quantitat que podeu posar de xocolata dependrà de com us agradi la xocolata al pastís) i l'escampeu per sobre la làmina de pasta de full. 

A continuació, ratllem la xocolata blanca i la repartim per sobre la xocolata negra. Cobrim el pastís amb la poma laminada.


Ho arrodonim empolsinant sucre morè per sobre i una mica de canyella. Ho coem al forn durnat uns 35-40 minuts a 170 ºC. I ja ho tenim a punt! La podem consumir calenta o, com vam fer nosaltres, l'endemà per esmorzar! Ja em direu, ja...!

 

 

dijous, 15 de setembre de 2016

Conill amb all negre i xocolata

El conill és una de les carns que més m'agrada. I de totes maneres: a la brasa, arrebossat, fregit i, sobretot, estofat. Aquest plat de conill amb xocolata ja l'he fet a casa moltes vegades, però cada vegada en faig versions de la mateixa proposta. De fet, en aquest mateix blog en teniu una altra versió, que també incorpora la xocolata, el podeu consultar aquí.  Aquest cop, hi he incoporat l'all negre, del que sóc tan fan. I he fet una nova versió de les verduretes que hi poso en altres ocasions. El resultat, boníssim, i la preparació, d'allò més senzilla, la ho veureu.


Ingredients:
Cuixes i espatlles de conill
Ceba
Pastanaga
tomàquet
ametlles
all negre
farigola
xocolata a la pedra
brou de verdures




D'entrada, tallem les verdures amb mida petita. la ceba, la pastanaga, i el tomàquet. Ho sofregim, salant-ho prèviament. Primer la ceba, i la pastanaga, i finalment, el tomàquet.  





Seguim, enrossint el conill a la cassola, tot sol i salpebrat. El reservem. Un cop sofregides les verudes, tornem a incorporem el conill i tambéhi afegim una picada que hem elaborat amb ametlles crues picades, all negre aixafat i xocolata. Diluirem la picada amb el brou, i l'afegirem al conill.








Finalment, afegim una branca de farigola i deixem que faci xup-xup durant uns 40 minuts. I ja ho tindrem a punt! Espero que us hagi agradat! Bon profit! 








dilluns, 12 de setembre de 2016

Flam d'albergínia farcit de formatge i figues fresques

  
Quan l'estiu s'ababa, la majoria de nosaltres tornem a creure que s'acaba tot allò que ens feia feliç, com per exemple, la cerveseta a la fresca i els àpats copiosos vora el mar o a la muntanya. Ens mirem la panxa i pensem que ja toca tornar a posar-la a ratlla. Però no ens hauríem de preocupar, no més del necessari, ja que hi ha receptes molt gustoses que ens permeten organitzar en un pim-pam un sopar genial amb ben poques calories. A més, fent servir els productes de temporada, com les figues, ara que al setembre són tan bones, que si bé no és la fruita més dietètica que tenim a l'abast, podem utilizat en quantitats moderades per a muntar-nos un dolç salat que agradarà a tothom. I com que encara fa calor, us proposo tastar aquest plat ben fresquet, això sí, traient-lo de la nevera una mica abans de menjar.

Ingredients:
1 albergínia
1 rulo de cabra (100 g.)
Figues de coll de dama
Salsa d'alfàbrega 

El que fem primer és tallar l'albergínia a làmines ben fines. La marquem en una paella amb una mica d'oli, un cop l'hem salat. Jo no la passo per aigua, malgrat el que diuen de si treu l'amargor, perquè si la comprem tendra l'albergínia no amarganteja, de fet. Seguim tallant les figues a làmines.


I seleccionem de la nostra calaixera de postres unes flameres ben xules, de silicona seran perfectes perquè ens permetran desemmotllar el flam fàcilment. Omplim les flameres amb l'albergínia, folrant les parets. A l'interior, hi col·loquem el formatge de cabra. Tapem el formatge amb un parell de làmines de figa. I taparem, finalment, amb una o dues lamines d'albergínia.


Premsarem un xic el flam, amb els dits mateix o amb un cul de got. I els donem la volta, com si d'un flam dolç es tractés. Servirem els flams amb una mica de salsa d'alfàbrega que he fet amb oli, fulles fresques d'alfàbrega genovesa i un pessic de sal, tot triturat. Ho serviu fred. Bon profit!

 



 
 

dijous, 1 de setembre de 2016

Crispetes d'arròs venere especiades

S'acaben les vacances i tot torna a semblar rutina, tot i que no és mai del tot el mateix. Cada vegada que s'acaben els dies de descans, els viatges, les vesprades que mai s'acaben i els matins llargs i mig endormiscats jo somnio que no torno mai al mateix lloc. I recomençar la feina i fer-nos altre cop amics d'allò que ja coneixem sembla més facil. Però com ja dic, mai no tornem al mateix lloc ni de la mateixa manera. 

Aquest és el cas d'aquestes crispetes, que tot i ser-ho i fer-ne olor, han canviat perquè ja no són les que havia fet fins ara, de blat de moro torrat i inflat. Aquestes que avui us explico són d'arròs, i per més interès, d'arròs venere, que és un arròs integral de color negre, com podeu veure, molt emprat a la regió italiana. Us emplaço al blog Directo al paladar, per a saber-ne una mica més. 

A casa, ja n'hem cuinat alguna vegada, d'aquest arròs. De fet, hi ha una marca comercial molt coneguda que en ven, o sigui que ja és menys difícil de trobar que fa uns anys. El que no havia provat mai és fer-ne crispetes. També ho he intentat amb una arròs bomba però no ha resultat, ja que m'ha quedat massa dur per a menjar-lo sense rosegar gaire. Suposo, però, que amb arròs llarg salvatge quedarà igualment bo, en format crispeta.

Ingredients:
Arròs venere
Oli de girasol
Sal
Espècies: curri, pebre vermell picant de la Vera, anet, altres

Aquesta recepta és molt fàcil de preparar. Us cal un cassó, oli de girasol ben calent i l'arròs. El tireu a dintre, i tingueu a punt una escumadora, perquè en un minut l'arròs ja s'haurà inflat i l'haureu de retirar. El deixeu assecar a sobre un paper absorvent. Salem l'arròs inflat al nostre gust, i el finalitzem especiant-lo amb el que més ens agradi. En aquest cas, amb curri, pebre de la Vera i anet. 


Doncs ja ho tenim a punt! No em direu que no és fàcil de fer? Ja no tenim excusa per agafar-nos amb alegria aquesta tardor que se'ns acosta. Que aprofiti! 




divendres, 5 d’agost de 2016

Tartar de sípia amb pernil, caviar de wasabi i crema de blat de moro

 Aquesta és una tapeta que us proposo avui i que és d'aquelles de "pocafeina", un estat d'ànim que sovint ens acompanya quan ja estem de vacances. No us deixeu enganyar per l'aspecte ni pel nom d'aquest plat, que podria resultar-vos enganyós si us fa pensar en un plat complexe. El tindreu fet en un tres i no res, ja ho veureu, i a més, es menja fred, cosa que convida força, ara a l'estiu. Jo ja feia temps que hi tenia ganes, al tartar, però no al més comú de carn, sinó al que em recordava les mandonguilles de sípia que un cop vaig tastar al Sant Pau de la Ruscalleda i que tan m'havien entusiasmat. Aquesta vegada, i amb modèstia, vaig fer-me'n la meva pròpia tapa, que avui comparteixo amb vosaltres. Si, a més, us agrada el picant, aquesta tapa no us decebrà.

Ingredients:
Sípia a la bruta (ja netejada)
pernil salat tallat a dauets
blat de moro dolç
Caviar de wasabi
Pebre blanc
Oli d'oliva verge extra


El que fem primer és netejar la sípia, si l'heu comprat a la bruta, o bé esvandir-la si ja l'heu comprat mig neta, com és el cas. A continuació, talleu la sípia en tires fines, de través, i després, la daueu (que no sé si el mot existeix, però m'ha agradat utilitzar-lo en aquest cas). Ja ho tenim quasi tot fet, només ens falta tallar a dauets petits els pernil salat (o comprar-lo ja a trossets) i fer un puré de blat de moro amb la batedora i un polsim de sal. 


Primer, barrejarem la sípia amb el pernil, ho regarem amb oli d'oliva verge extra i pebre blanc i ho deixerm macerar durant una hora. I quan vulguuem servir el plat, al fons, hi posarem la crema de blat de moro. A sobre, el tartar de sípia amb pernil i ho culminarem amb una mica de wasabi, en aquest cas, en forma de caviar (que el manel va portar l'altre dia a casa). Ja ho tenim a punt, boníssim! 







dilluns, 1 d’agost de 2016

Ceviche de llobarro

De molts és sabut que últimament s'han posat molt de moda els ceviches, un plat que ens  arriba de sudamèrica, del Perú, sobretot, i que s'elabora amb peix blanc, sobretot corvall, i altres ingredients vegetals. No sé si la moda li ha vingut perquè resulta ser una recepta molt saludable i això també va molt buscat a la nostra societat, el cas és que avui podem tastar el ceviche a força restaurants, no només els que són d'especialitats peruanes. Avui us porto una de les moltes versions que hi deu haver de ceviche. És la meva opció, la que he fet amb un peix que a casa ens agrada molt, el llobarro, i que evidentment només comparteixo com una de les moltes opcions que trobareu de ceviche, sense afany de ser-ne cap model sinó una recepta a la qual es poden fer mil i una versions.

 Ingredients:
Llobarro
2 llimes
1 llimona
bitxo
ceba  tendra
sal
pebre blanc
blat de moro gegant torrat
blat de moro dolç
cilantre

El que fem primer és treure la pell del llobarro i tallar-lo a trossos, procurant no deixar-hi cap espina. Seguidament, escorrem la llimona i les llimes i les incorporem en un bol amb el peix. El deixem macerar durant una mitja hora a la nevera.


A continuació, tallem la ceba en juliana ben fina, piquem el cilantre i també el bitxo sec (jo he fet servir caiena). Ho afegim al peix macerat i remenem. Rectifiquem de sal i també hi afegim el pebre (he fet servir pebre blanc, però ho podeu fer amb el que vulgueu). 


Ja pràcticament ho tenim a punt. Ho reservem  altre cop a la nevera perquè sigui ben fresc i el servim, acompanyat d'unes patates bullides o, com en el meu cas, del tradicional i comú blat de moro al Perú. Si en trobeu de gran molt millor, s'assembla més al que ells fan servir. I n'hi ha en dues textures, cruixent i dolç. Podeu servir-ho com entrant o com a plat principal. Bon profit!



 
 

divendres, 29 de juliol de 2016

Delícies de mató


Aquesta setmana ens hem encolcit! La Clara i jo, al programa Quins fogons! us proposem una recepta boníssima feta amb dos ingredients... o tres? Xocolata, mató i, si ho voleu, escates de sal per a rematar! Mireu com ho fem i ja ens direu!

Veure vídeo aquí.


Bon estiu! Tornem al setembre!






divendres, 22 de juliol de 2016

Cafè frappé amb el Quins fogons!

Bon dia, família!!

Seguim la setmana amb receptes refrescants, que amb aquesta calor que fa són les que ens venen de gust. Aquesta setmana, al programa Quins fogons de la Clara Simó i la Marina Antúnez no us faran falta fogons. Us presentem un cafè frappé fet... amb glaçons de cafè! No us la perdeu!



Veure recepta AQUÍ




I... fins la setmana que ve!

dissabte, 16 de juliol de 2016

Orxata d'avellanes al Quins fogons!

I amb aquesta calor que fa... quina delícia, l'orxata! Però no una orxata qualsevol, no, sinó una orxata d'avellanes! Us atreviu a fer-la? I a tastar-la? és ben fàcil! Al vídeo de Quins fogons us ho expliquem!

Ingredients:
200 gr d'avellanes
60-100 gr de sucre depenent del gust de cadascú
1 l d'aigua i un polsim de canyella

Posem les avellanes a remullar, la nit anterior. L'endemà, hi afegim el sucre, la canyella i l'aigua al got (que sigui aigua calenta). Ho triturem amb un vas americà o amb la batedora. Colem l'orxata i la deixem refredar o hi afegim uns glaçons per prendre-la al moment!
 

dimecres, 13 de juliol de 2016

Magdalenes amb xarop de nabius i auró


Aprofitant que aquests dies encara estic de vacances, m'he preparat un bon berenar: magdalenes de la recepta de la Glòria Baliu, que tant m'agraden,  i ben acompanyada en la preparació per la mini xef Arlet, que hi ha posat totes les seves ganes... ja ho veureu, i gana també, quan les magdalenes han estat a punt!


Aquesta vegada, i com a novetat al blog, he banyat les magdalenes amb un xarop que he preparat a casa, amb els productes que Natur Import em va fer arribar, un cop vaig haver conegut personalment l'empresa a la darrera fira Alimentària 2016, on hi tenien estand.


Per preparar el xarop de nabius i auró he fet servir un suc de navius vermells ameicans, 100 % suc, i l'he posat en un cassó a escalfar, a foc mig, amb unes 3 cullerades de xarop d'auró i palma. L'he deixat fins que reduís i agafés textura de xarop.


A continuació, he preparat les magdalenes:

150 g de farina
150 g de sucre
3 ous
150 de mantega
pell de taronja ratllada


En un bol, hem batut els ous amb el sucre, fins que blanquegin els ous. A continuació, hi afegim la farina i la mantega, ja pomada. Ho tornem a remenar bé. Quan la massa sigui homogènia, preparem uns motlles de paper de magdalena i els repartim a sobre la safata de forn.


Finalment, ratllem una mica de pell de taronja i la incorporem a la massa. Posem a coure aquesta massa de les magdalenes, ja repartida als motlles, a 170 g durant uns 20-25 minuts.


I ja tenim les magdalenes a punt! Les acompanyem amb un xarop de nabius i auró i... a gaudir!









LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...