dimarts, 25 de juliol de 2017

Croquetes amb arrebossat cruixent

 A casa ens agraden les croquetes. De casa i de fora de casa, si estan ben fetes, és clar. Gustoses, sense que la beixamel emmascari, i cruixents, calentes o mig fredes, i especiades, si pot ser. Sovint, quan hem menjat pollastre a l'ast de diumenge, ens n'ha sobrat i, l'endemà, o el Manel o jo hem fet croquetes per aprofitar-lo. Quan l'hem comprat ben empebrat, això s'ha notat al gust de les croquetes, i ens hi agrada. Però aquest cop no era amb pebre, però si que gustós, el pollastre. I hem aprofitat que ens va sobrar ben bé un pit i mig per a fer aquestes croquetes que us explico, i que tenen la característica d'haver estat arrebossades amb cereals de blat de moro, que han fet que fossin ben cruixents (similar al panko japonès que s'ha posat tan de moda).

Ingredients:
Pollastre a l'ast
Pastanaga
Ceba
Pebre negre i sal
Farina i llet
Per l'arrebossat: farina, ou batut i flocs de blat de moro torrat


El que heu de fer es tallar a la concassé la cebai la pastanaga i saltejar-la amb sal i pebre fins que siguin rosses. A continuació, esmicolem el pollastre i l'afegim a les verdures. Seguim remenant.


Ara, hi empolsinem una mica de farina per sobre (no gaire, perquè ja veureu que el mateix pollastre esn espesseix suficientment la farsa). Acompanyem la farina amb una mica de llet, fent una falsa beixamel, i remenem bé tots els ingredients. Triturem una mica amb la batedora perquè a la croqueta no s'hi trobin trossos grossos, i deixem reposar la massa en un bol mig o un dia sencer, a la nevera, i tapada amb un film. 


Un cop reposada la massa, farem la forma de les croquetes i les arrebossarem. Primer, amb farina, despreés, amb ou, finalment, amb flocs de blat de moro esmicolats. I coem les croquetes amb oli abundant i molt calent. I ja ho tenim a punt! Podeu acompanyar les croquetes amb unes verduretes a la planxa, com he fet jo. Què me'n dieu?






dimarts, 18 de juliol de 2017

Coca de verdures i salsitxes

Deixa'm discrepar de qui diu que no sap cuinar, que no s'hi entén, amb els fogons. A vegades, si hi posem una mica d'il·lusió, imaginació i paciència, podem aconseguir plats ben bons i vistosos. Per un sopar informal, en aquest cas, he elaborat aquesta coca de verdures (tipus pisto) amb botifarra. A partir de la massa que us explicaré, vosaltres mateixos hi podrieu fer les variants que volguessiu. Per exemple, en comptes de verdures posar-hi salsa de tomàquet i xampinyons, o fer-la tipus margarita, amb formatge, o bé posar-hi pernil dolç, o bé sardines a sobre, o bé... una infinitat de possibilitats que segur que  segur que us podreu fer a mida! Aquesta que us presento avui m'ha servit per acompanyar la resta de coses que hem portat amb els companys de feina en un sopar informal i molt divertit a la terrasseta de la Ràdio que ens ha servit per saludar les vacances!!

Ingredients:
Una làmina de pasta de full
1 albergínia
1/2 pebrot verd
1/2 pebrot vermell
1 ceba
3- 4 salsitxes 

El secret d'aquesta recepta és, sense dubte, l'elaboració de la masas. Es tracta d'una làmina de pasta de full que no hem deixat que s'inflés amb la cocció. Això ho podeu aconseguir fàcilment, col·locant la làmina sobre la safata del forn i aixafant-la, a sobre, amb una planxa gruixuda i pesant. La deixeu coure a 180ºC durant 40 minuts i ja la tindreu rosseta i cruixent! I ben fina! Heus aquí la coca. 




Ara, un cop la coca és cuita, iniciem el sofregit. Tallem a la concassé la verdureta. La sofregim, salant-la al gust. Ben bé, hi estarem una mitja hora o tres quarts. A continuació, apaguem el foc i farcim la coca, col·locant uniformement les verduretes cuites. I, finalment, coem unes salsitxes. Les podeu substituir per anxoves, sardines, etc... es tracta d'afegir una mica de proteïna a la coca. Tot i que la podeu menjar vegetal, si ho preferiu. I ja ho tenim! 







dilluns, 17 de juliol de 2017

Gaspatxo amb síndria

Aquesta setmana, al programa Quins fogons us hem proposat un gaspatxo molt refrescant per fer passar la calor d'aquests dies.


No us perdeu el vídeo! Us ho expliquem tot, perquè no tingueu excusa!







dilluns, 10 de juliol de 2017

Arròs amb pollastre i alls tendres


Al programa Quins fogons no ens estem de res i aquesta setmana us hem proposat un arrosset deliciós que agradarà a petits i grans! Sense massa complicacions d'ingredients però amb un resultat i gust espectaculars. El secret? Un bon sofregit, fet lentament durant dues hores, i uns bons productes de mercat: pollastre i verduretes fresques. I un bon brou d'au, és clar! I ho rematem amb uns bitxos que piquen, per si voleu afegir-hi "xispa"! Voleu gaudir-ne? No us perdeu el vídeo on us ho expliquem tot, tot i tot!



dilluns, 3 de juliol de 2017

Fideus a la cassola amb costella


De tant en tant, a casa, fem fideus. Els tradicionals, els que s'acompanyen de costella i, sovint, també de salsitxa. Normalment, el Manel és qui fa els fideus. Sense dir-nos-ho directament, hem anat adoptant uns rols a casa, i en la qüestió del menjar també. Abans, quan fa anys era soltera, m'agradava fer-me segons quins plats que, ara, són cosa del Manel. Especialment, els arrossos, ja que ell hi té la mà trencada.

Aquesta setmana, però, tenia ganes de fer fideus. Perquè a més de bons, són pràctics per posar a la carmanyola de la feina per dinar de tàper. També se'n poden fer força, com va ser el meu cas, i així ja en surt un plat per la petita de casa i la seva iaia. Bé, d'aquesta manera és com els vaig fer jo. Segurament, de receptes en trobarem tantes com cases hi ha!

Ingredients:
Fideus
Costella de porc
Pebrot verd i vermell
ceba de figueres
Tomàquet de penjar
brou d'au
herbes de provença


La preparació, tot i no tenir cap secret, requereix d'un sofregit llarg i reposat. Així m'ho ha ensenyat el Manel i així n'hi après. Comencem per la ceba, tallada petita, i el pebrot verd i vermell, deixem que s'enrosseixi tot fins que tingui color caramel. Trigarem uns tres quarts d'hora. En aquest moment, afegim el tomàquet ratllat. I remenem 10 minuts més. Ara, incorporem la carn, salpebrada. I remenem bé, volta i volta.




Hi afegim els fideus. Compteu uns 80 grams per persona. I quan els haguem enrossit una mica amb el sofregit, hi afegim el brou, ben calent. Deixem que faci xup-xup durant uns 18 minuts, a foc mig, i amb la tapa posada.



Reservem i deixem refredar una mica. Ho decorem amb una branqueta de romaní, abans de servir.






dijous, 29 de juny de 2017

Dips per sucar, al Quins fogons




Aquesta setmana hem omplert la cuina de colors. Els plats que venen de gust en aquesta època són els frescos, o fins i tot, els freds. Per això, al programa de Ràdio Castellar - L'Actual Quins fogons vam pensar en una proposta deliciosa, fàcil de fer i molt estiuenca! No us la perdeu!



divendres, 16 de juny de 2017

Cuscús de salmó amb alvocat


El programa Quins fogons us va mostrar, la setmana passada, un plat molt refrescant que us podeu menjar a casa, a la feina, a la platja o a la muntanya. I és que també pot ser un menjar de tàper, un pícnic, un plat únic... en fi, molt versàtil! Mireu, mireu!



diumenge, 11 de juny de 2017

Ratafia 2017, en marxa

Aquest matí hem sortit a buscar herbes per fer la ratafia de casa d'aquest any. Un cop més, repetim la tradició i, amb una colla d'amics, ens retrobem per fer l'excursió ratafiaire. No és només una senxilla recerca d'herbes remeieres, sinó que alhora també és una bona jornada matinal gaudint dels boscos del rodal de Castellar del Vallès, un tresor que tenim a tocar de casa i que ens agrada aprofitar. L'objectiu, queda clar, és el d'omplir el cistell amb les herbes de temporada i les nous necessàries per a fer una bona ratafia.


Els menuts de casa també s'ho passen d'allò més bé perquè, pel camí per on solem anar, hi ha cavals i algunes cabres. 


Acabada la recol·lecció, fem els tastos de les ratafies elaborades l'any anterior i ho acompanyem amb unes delícies porques que portin ratafia: magdalenes, pastissos, coques... i, ja ben satisfets, ens dediquem durant les hores en què el sol apreta a preparar, cadascú a casa seva, la nostra ratafia. I a esperar que l'any que ve sigui la més bona de totes! 

Ratafia (la nostra)
3 nous per litre
poniol
menta
cua de cavall
farigola
romaní
sempreviva
hipèric
camamilla
regalèssia
anís estrellat
maria lluïsa
orenga
rogeta
clau
canyella
pell de taronja
pell de llimona
+ 3 litres d'anís

 
I després... guardar la barreja 40 dies a sol i serena i farem el primer tast per Nadal!
El punt òptim, arribarà l'any següent...


I AQUÍ encara teniu una altra recepta de ratafia, que vam elaborar l'any 2015.
I AQUÍ,  la ratafia del 2013.




dimecres, 7 de juny de 2017

El "sí" a un casament

En un casament, com podríem pensar si d'aquesta cerimònia es tracta, un dels moments importants té lloc amb el "sí" que es donen, recíprocament, els qui es transformen aquell dia en marit i muller. Però el que us explicaré ara és que, en aquest cas, el "sí" que jo vaig donar va ser en un altre sentit ben diferent d'aquest, si bé que, - ho recordo bé - també vaig celebrar en el seu moment, aquest 24 juny ja farà un any.


El meu amic Oriol em va retrobar en un sopar d'ex companys d'EGB que vam organitzar uns quants d'aquella classe per celebrar els 40 anys de la majoria de nosaltres. L'Oriol és un d'aquells amics que sempre recordes amb molta estima, per més parèntesis que hi hagi hagut entre trobada i trobada al llarg dels anys. Junts des dels 3 anys fins als 13 a l'escola Sant Gregori. I quatre anys més, fins als 18, a l'Institut Joan Oliver. Quan penso en l'Oriol sé que tinc al cap una persona que m'aprecio i en qui confio, una persona que sempre estaria el meu costat - segur - si li demanés ajut. No sé si tindreu la mateixa sensació que jo quan us explico això, d'algun amic vostre.


L'Oriol, en aquesta trobada d'ex alumnes, em va fer una pregunta: voldries fer el menú del meu casament? Ja fa temps que conviu i estima la Laura, amb ella fa vida i viu les aficions, sovint compartides, per tots dos. Amants de la muntanya i de la meteorologia, es mouen en un entorn on aquests dos aspectes hi són presents. Cavalquen la vida entre Andorra i Sabadell i, esporàdicament, a Castellar del Vallès. Per tant, no els costen gaire les carreteres. Ni les distàncies que, inevitables per motius professionals, els fan estar alguns dies sense veure's.


La meva resposta a la pregunta de l'Oriol va ser, sense dubtar-ho, un SÍ. A veure, siguem sincers, no és que ho tingués molt clar aleshores, però ja sabeu que a mi aquesta mena de reptes m'engresquen, i si l'ingredient emocional hi és present, com era el cas, m'hi apunto de seguida. És clar que aquest sí va anar lligat a una condició, i és que aquest menú de casament el volia fer, sense dubte, amb el meu company inseparable de somnis i projectes, el Manel.


Aquesta idea prematura d'un menú de casament va anar seguit d'uns mesos de maduració, no gaire, no us penseu. Vam saber que es volia celebrar a la masia familiar i això volia dir tenir a disposició una cuina domèstica, no industrial. Vam discutir possibles plats, propostes, idees, menús... i, finalment, va néixer el fill: un menú degustació amb plats d'autoservei i plats a taula. Aquesta era la opció més viable, vam considerar el Manel i jo, amb el consentiment i acord amb els nuvis. Un cop parida la proposta, la vam anar desgranant, escollint plats, descartant-ne d'altres, afegint coses d'última hora i reajustant presentacions. També vam valorar un aspecte prou important, la presentació dels platets: on servir-los perquè quedessin bonics i fossin còmodes de menjar. I encara vam valorar, també, l'ordre de sortida dels plats: de fred a calent, i de més refrescant a més contundent, alternant tebis i plats més o menys consistents, perquè anessin passant bé.


Evidentment, a tot aquest brainstorming vam tenir en compte els gustos dels nuvis, els vam demanar què els agrada més, què hi volien i què no. Què havíem de tenir en compte dels paladars de la resta de convidats, que serien 36, comptant uns 9 infants i 27 adults. El resultat, precedit d'un aperitiu de llonganissa de Ca la Isabel de Moià, olives variades a granel i formatges, va ser aquest:




Amanida bufet al gust (amb cuscús, panses, bouquet d'enciams, tomàquets, formatges, pipes, vinagretes, etc...)

Musclos en vinagreta de verdures, cucurutxos amb brandada de bacallà, salmorejo amb llagostí, porros tebis confitats amb romesco i bacallà fumat)

Dips d'hummus de remolatxa, de musclos en escabetx, tapenade, formatges.

Croquetes de pastanaga especiada, farcellets de bacó amb espàrrecs.

I mentrestant... els peques van poder dinar aquests plats que vam elaborar pensant en ells:

 Macarrons a la bolonyesa gratinats i mini burguers de vedella amb formatge i tomàquet.

Els plats principals van ser un rap amb gamba i el seu suc i un melós de vedella amb ceps.

I per anar acabant...

Carpaccio de pinya amb mel i llima (by Ferran Adrià) i pastís de casament (brownie amb nous i gerds)

I pel cafè... uns bombonets que també vam fer nosaltres:


A les 9 del vespre del passat 22 d'abril tornàvem a casa esgotats, després de dos dies de cuinar i cuinar gaudint molt, confiant molt, celebrant molt... el nostre primer SÍ com a cuiners de casament, desitjant que no sigui l'últim..!




I una mica de making-of per acabar...





dimarts, 30 de maig de 2017

Record de la trobada #Gastrodespí a Sant Joan Despí

Aquest cap de setmana passat, vam poder gaudir d'una jornada intensa a Sant Joan Despí. La trobada gastronòmica per a bloguers la va organitzar l'amiga Cristina  de Bufet de postres, a qui vull agrair moltíssim l'esforç posat en la trobada, l'estona dedicada a tot plegat perquè tot sortís bé. Enhorabona, Cristina, quina feinada i que bé que te n'has sortit! Ens ho vas fer passar molt bé i, el més important, ens has fet descobrir una part del Baix Llobregat que no coneixíem. Ara, nosaltres també tenim ORGULL DE BAIX.





Vam començar la jornada amb un bon esmorzar a la sala Jujol del restaurant Gran Via de Sant Joan Despí organitzat per El Diván, taller de cuina, amb la col·laboració de forners, establiments i productors de la comarca. Va ser un bufet que ens va deixar bocabadats. Allà hi havia representada bona part dels productes que podem reconèixer com a productes de Sant Joan Despí o, en tot cas, del Baix Llobregat. Uns pastissets deliciosos, unes pastes, cireres, albercocs, embotits diversos, botifarres amb gustos (xocolata, menta i maduixa, sobrassada i mel), pa rodó deliciós, formatge, melmelades, coca de recapte, coca de full amb xocolata... mare meva, quina delícia, tot plegat.

A continuació, les autoritats van donar la benvinguda als assistents. I es va iniciar una xerrada amb la plataforma Orgull de Baix i el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va ser molt interessant com els responsables del documental 'El pati del darrere', emès al Sense Ficció de TV3 i que es pot trobar penjat a les xarxes, ens van explicar el que havien volgut plasmar, el que representa el Baix Llobregat i com s'estan fent esforços per a revaloritzar la zona.


A continuació, la jornada va seguir amb una visita guiada als dos edificis modernistes més emblemàtics de Sant Joan Despí: la torre de la Creu i la masia de Can Negre, obres de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol i Gibert. Vam finalitzar amb una degustació amb maridatge de les galetes Carabruta de Sant Joan (les típiques galetes de Sant Joan Despí,que podeu apreciar a la fotografia superior i que vam maridar amb un ètim blanc).

Torre de la Creu, coneguda popularment a Sant Joan com la Torre dels ous, degut a la forma de la part superior de l'edifici, una joia del modernisme, obra de J. M. Jujol.

Masia de Can negre, antiga casa pairal del 1680 que va ser transformada en casa d'estiueig l'any 1915 per Josep M. Jujol. L'arquitecte modernista té un fort component religiós que transmet i reprodueix a totes les seves obres. Així, a la façana de Can negre podem veure unes inscripcions: ave maria gratia plena i una balconada en forma de carruatge dedicat a la Mare de Déu. Antigament, al vidre, hi havia gravat amb àcid la figura de la mare de déu. A l'interior, els elements litúrgics també hi són presents i, fins i tot, hi podem trobar una capella.

Després de la visita a les cases modernistes ens vam dirigir a l'empresa Benfumat, on tenen la millor matèria primera per elaborar peix fumat per a distribuïdors i determinades empreses Gurmet, com el Corte Inglés Gurmet. Benfumat elabora salmó, tonyina, bacallà, seitó, anguila, fumats... i ho presenta en diferents formats: peces grans, mitjanes, petites, a punt per menjar com a sashimi, salmó amb or i tòfona, maki de salmó amb alga nori i crema d'alvocat,... Quina meravella de peixos, són deliciosos! I ho dic perquè vam poder gaudir d'una degustació al final de la visita que ens va deixar meravellats. Per cert, per mantenir la higiene de les instal·lacions ens van vestir amb bates, gorres i peücs. Ningú se'n va salvar, ni l'Arlet, ja ho veieu!


i per rematar la jornada, vam dirigir-nos al restaurant Aire de Sant Feliu de Llobregat, on vam dinar a base d'un menú degustació:


Coca d'escalivada i sardina, croquetes de mascarpone, eriços farcits, braves (estil Arola), seitó en gavardina, xips d'albergínia, calamars amb arrebossat de tinta, espàrrecs en tempura, costelletes macerades, tataki de tonyina, bunyols de formatge brie i melmelada... quin fart de menjar! I de postres i per acabar...

Una mousse d'arròs amb llet i melmelada.

A la tarda, per un problema de salut dels organitzadors, va quedar suspesa la visita al Parc Agrari del Baix Llobregat. En tot cas, tampoc no vam trobar a faltar l'activitat aquell mateix dia i ... qui sap! Potser això ens permetrà un segon @Gastrodespí ???

Gràcies per tot, Cristina!

Encantada de retrobar-vos:












LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...